Què són els anomenats esports electrònics? Des d'un passatemps fins al món professional
Els videojocs van començar com un passatemps, com una manera d'homenatjar l'esport tradicional. Els primers títols que el públic va poder gaudir van ser un reflex de la realitat esportiva. Bon exemple va ser aquell curiós cas d'un cúmul de píxels que tenia per objecte emular l'emoció d'un partit de tennis. Era tan sols el començament.
Els ''esports'' o esports electrònics que, com el seu nom bé ho indica, són competicions que es desenvolupen en l'àmbit dels videojocs siguin presencial o en línia, als quals els solem relacionar amb la modernitat i nova generació, gràcies a l'expansió de noves tecnologies i a l'aparició de la internet facilitant-nos la connexió instantànea. No obstant això, els esports electrònics existeixen ja fa diversos anys.
El que al principi eren competicions minoritaries o locals, en els últims temps s'han convertit en un fenòmen en el qual no només els jugadors professionals estan implicats, sinó també els milions de fans dels fans que el segueixen des de les seves cases o omplen estadis de tot el món, des de Seül fins a Berlín, passant per Nova York o Madrid.
A continuació, aquí hem resumit gran part de la història dels videojocs. Des dels seus inicis fins al que ens envolta avui dia.
La primera competició registrada en la història dels videojocs va ser la que es va celebrar en la Universitat de Stanford el 19 d'octubre de 1972. Un torneig del videojoc Spacewar, un programa desenvolupat per Steve Russell juntament amb altres estudiants en l'Institut de tecnologia de Massachusetts en 1962. El videojoc consistia en el que dos jugadors, cadascun controlant una petita nau espacial, havien de trobar la manera de destruir la nau del seu oponent, gestionant el seu armament i combustible. Un joc estratègic i tàctic que requeria molta pràctica.
Aquesta competició va ser batejada com les ''Olimpíades intergalàctiques de SpaceWar'' i el premi al guanyador va ser una subscripció d'un any a la famosa revista Rolling Stone.
En 1980 es va celebrar la primera gran competició a gran escala d'un videojoc comercial, anomenat Space Invaders, organitzada i patrocinada per la companyia que comercialitzava la versió domèstica del joc, Atari, en la seva consola Atari 2600. La Space Invaders Championship es va celebrar en diferents estats dels Estats Units, amb finals regionals que conduïen a una única final nacional a Nova York. En aquella final, van assistir més de 10.000 jugadors del tot el país. La flamant guanyadora va ser Rebecca Heineman, aconseguint una puntuació mai vista.
En 1981, Walter Day, un aficionat dels videojocs, va fundar als Estats Units l'organització Twin Galaxies, la qual s'encarregaria de recopilar les millors puntuacions de cada videojoc que s'aconseguia en tot el país i, més tard, a tot el món. En aquells dies, la majoria dels videojocs més populars eren d'un solo jugador (Space Invaders, Pac-Man, Donseky-Kong, entre altres) i es jugaven en els salons de les cases, registrar les millors puntuacions era l'única manera de conèixer qui era el millor jugador del món en un títol concret. Fins es va començar a col·laborar amb el Llibre de Rècords Guiness per a registrar aquestes puntuacions en forma de rècords mundials.
Gràcies a Twin Galaxies, molts jugadors es van fer coneguts per ser els absoluts dominadors d'un joc en concret. També va aconseguir que els seus noms arribessin als mitjans de comunicació i fins van tenir aparició en programes de TV, on mostraven les seves fabuloses habilitats amb els videojocs. En algunes ocasions, aquests programes televisius van organitzar competicions en els seus estudis amb alguns dels millors jugadors transmetent les partides en directe, convertint-se així, els primers inicis de streamings de esports.
Però els esports electrònics necessitaven que fessin el salt definitiu per a tornar a la competitivitat multijugador, aquell que es feia ús en Spacewar en els 70, i deixar d'anotar les millors puntuacions de jocs individuals. L'aparició de la tecnologia 3D i les opcions de connexió online seran la clau per això.
L'empresa ID Software posava les bases d'un nou gènere, els shooter en primera persona, amb els seus jocs Wolfenstein 3D (1992), Doom (1993) i Doom 2 (1994). Però seria Quake (1996) qui marcaria el camí, sent el primer shooter que incorporava una manera multijugador, amb 6 mapes dissenyats per al seu gaudi competitiu. De fet, el joc posava tot el seu esforç en la manera multijugador. Les partides en xarxa i les cada vegada millors connexions a Internet van fer la resta.
En poc temps va arribar la primera competició oficial. En 1997 ID software va organitzar la que es considera la primera competició de esports de l'era d'internet: The Red Anihilation. Fins a 2000 jugadors van competir a través de la xarxa quedant els 16 millors. Aquests jugadors van viatjar fins a Atlanta, per a enfrontar-se en la gran final dins de la Electronic Entertainment Expo en 1997. Després d'això, arribaria el llançament de Starcraft en 1998 i l'esclat dels jugadors coreans i, ja entrats en el segle XXI, l'aparició dels cibercafès.
Des del 2000, a Àsia van aparèixer els primers professionals on es llicenciava tota la indústria. A l'una, s'anaven introduint els continents d'Europa i Amèrica en aquest sector.
En 2011, es va celebrar The International, un torneig organitzat del videojoc Dota, en el qual els premis abastaven una xifra de diners abismals. Posteriorment, en 2013, el canadenc Danny, va ser nomenat el primer jugador professional de League of Legends, videojoc per excel·lència en l'àmbit dels esports.
Va ser en aquesta època on comencen a aparèixer les plataformes de streaming com Twitch, la qual actualment promou les competicions de esports i genera xifres milionàries d'ingressos.
Durant el 2015 i 2016, els jocs representatius dels esports eren el League of Legends, Dota 2 i Counter Strike: Global Offensive.
Els esports van créixer més d'un 40% anual per al 2017, superant les xifres de venda i beneficis esperats per tots. L'aparició també de patrocinadors, els mitjans de comunicació i les xarxes socials van acompanyar l'esclat dels esports.
En 2019 es va dur a terme a Nova York el mundial del videojoc del moment, Fortnite, on han participat més de 40 milions de jugadors de més de 200 països en les rondes prèvies a la classificatòria del mundial.
La Fortnite World Cup va començar el 13 d'abril, amb una sèrie de Online Opens que es van dur a terme setmanalment fins a l'últim Open de la Setmana 10, 15 i 16 de juny, i amb les finals que es van celebrar a la ciutat de Nova York el cap de setmana del 26 al 28 de juliol.
El premi final abastava els 36 milions de dòlars el qual va estar repartit entre les posicions en les quals van finalitzar els jugadors, en la primera posició va quedar el jugador estatunidenc Bugha, el qual se li van atorgar 3 milions de dòlars. Més de 19.000 aficionats van acudir a l'esdeveniment de tres dies i van completar l'aforament de l'Arthur Ashe Stadium durant la final del Fortnite World Cup. A més, el nombre d'espectadors simultanis va aconseguir els 2,3 milions en YouTube i Twitch, convertint-se en l'esdeveniment competitiu de videojocs més vist de tots els temps.