En aquest article es busca explicar l'aparició i els inicis del bàsquet femení, i com aquest va fer que les dones trenquessin els estereotips d'aquella època. També sobre l'aparició d'aquest esport a Espanya i com Encarnación Harnández va ser la primera dona que va trencar les barreres d'aquella societat convertint-se en esportista professional.

El primer enfrontament de bàsquet femení es va disputar als Estats Units d'Amèrica, al Smith College de Northampton (Califòrnia), el vint-i-u de març de mil vuit-cents noranta-tres, en una universitat privada femenina i l'organitzadora d'aquest partit va ser la professora d'educació física Senda Berenson. Van assistir vuit-centes persones al partit entre el primer curs d'alumnes freshwomen i el segon curs i el segon curs sophomore. Els homes no podien assistir a aquest partit.

A partir de mil nou-cents vint-i-u el bàsquet femení arranca un nou camí a Espanya i van participar totes les estudiants del Col·legi de Sant Antoni de Barcelona, ciutat on va néixer el Club Femení d'Esports, entitat esportiva integrada únicament per dones.

La Selecció Espanyola femenina s'estrena al principi dels anys seixanta, va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona de mil nou-cents noranta-dos i l'any dos mil dinou, es van proclamar campiones d'Europa derrotant a la Selecció Hongaresa per cinc punts de diferència.
Encarnación Hernández Ruiz, nascuda l'any mil nou-cents disset a Lorca, va arribar a Barcelona amb deu anys, és la pionera més important del bàsquet femení espanyol com a jugadora, entrenadora i fundadora d'equips. Va començar a jugar amb tretze anys amb nois i noies del seu barri i amb els cent cinquanta-quatre centímetres d'alçada era coneguda com "la noia del ganxo" per la seva gran habilitat utilitzant aquest recurs. L'any mil nou-cents quaranta-quatre va rebre una oferta del Futbol Club Barcelona fins a l'any mil nou-cents cinquanta-tres que es va retirar, amb trenta-sis anys, perquè va ser mare. Fou la primera dona d'Espanya en entrenar un equip esportiu, aquest era el Penya García d'Hospitalet.
L'any mil vuit-cents vuitanta-nou es crea el Women's Basketball Rules Commitee en la Conference Physical Education amb l'objectiu d'establir unes regles uniformes i unes directrius referents al joc, ja que era molt dur. El mateix any, l'Oregon State University crea el bàsquet com esport universitari. A poc a poc, aquest esport cada cop es va fer més popular fins que el vint-i-dos de febrer de mil nou-cents setanta-cinc, onze mil nou-cents seixanta-nou persones assisteixen a l'estadi més mític de l'NBA, el Madison Square Garden, per veure un partit entre Inmaculata i Queens College.
Amb la pilota a les mans volia aportar a l'esport els valors que, Victoria Kent, Clara Campoamor, Federica Montseny... Lluitaven per aconseguir entrar en la societat de l'època.

La seva casa s'ha convertit en un lloc de culte per moltes jugadores del bàsquet espanyol. Dones que han fet història com Amaya Valdemoro, Elisa Aguilar o Laia Palau, s'han apropat al seu domicili particular per coneixer a una dona que té al seu pis petit museu amb recopilacions i records dels seus èxits com a jugadora de bàsquet femení fins l'actualitat.